My accent's troubles

Tothom sap que els americans tenen el seu accent. Fins i tot he arribat a corroborar que entre ells no s’entenen.

Doncs bé, dono fe d’això. Ja que ara m’adono que sóc víctima de haver estudiat tota la meva vida anglès de Regne Unit. On està l’èmfasi de les vocals? On està la boca oberta?

I tots ens hem riem quan escoltem un americà intenta parlar català o castellà pel seu peculiar accent. Doncs bé, ara és el que deuen pensar de mi. Tot i que al principi la gent no s’atreveix a dir res, més tard pregunten per l’accent i la meva procedència.

El primer cas graciós que em vaig trobar, va ser el mateix dia d’arribar a la feina, al preguntar si sabien i/o entenien que volia dir el nom del parc en espanyol (Como Park). Cosa d’esperar no ho sabien i els hi vaig dir que como és “ How”, tal com sona. Esperava cares de sorpresa, però no d’astorament i creuament de mirades. Vaig preguntar que passava i dient-los-hi, però si no és res dolent, no n’hi ha per tant, i ells tots preocupats dient-me que si, al final vam arribar a la conclusió que como és “ Hau”. Tanta preocupació venia a que “ how” significa una nimfòmana, i clar, un parc per nens que es digui “ Nimfòmana Parc”, doncs com a que atraurà més als pares que als nens.

Però potser el cas que més us agradarà saber és que ja m’he trobat unes quantes persones que m’han dit:

-“ Where are you from?
- I’m from Spain.
- Oh man! You’re accent is cool!”

Per tant, aquí molem.

També m’he trobat en la mateixa situació, ja més directa i fent la pregunta al revés, en alguna de les mares del parc on treballo, quan al parlar pel micròfon per avisar als nens del que poden i que no poden fer, s’han dirigit a mi en els següents termes:

- “ Oh, your accent is so sexy! Where are you from?”

Quina cara resulta que he de posar, quan una mare de uns 24 anys, perquè aquí la gent té els nens realment molt joves, i no dubteu que dedicaré tot un apartat a parlar d’això un altre dia, et diu aquesta frase? Un “Emh, gràcies!” o un “ perdona tens el teu fuckin’ fill aquí a l’atracció, tallat una mica”.


Però bé, això només són situacions quotidianes que et pots trobar. Per contra, hi ha americans que el parlen molt bé, i si veuen que ets de fora, es posen a parlar clar i amb paraules normalitzades. La gent cada cop més, potser és per que ja m’he tret el màster en conèixer gent des de zero o que el meu anglès ha millorat prou com per portar una bona conversa, s’obra més i acostuma a ser molt agradable.

Per que us en feu una idea, una tarda vam decidir anar a un museu, i perduts una mica per dins Minneapolis, vam preguntar a un noi si ens podia indicar com podíem trobar el museu, i el noi ens ho explica i ens diu, va que hi anem junts. Potser vam estar parlant vint minuts sobre el que fèiem aquí , les nostres vides, coses per fer a Minnesota i per l’estil. I ens vam acomiadar amb la sensació que havíem estat amb un amic.

Un cop visitat el museu, vam anar a un concert a l’aire lliure i només preguntant quina era la banda que tocava, ja es van adonar del nostre accent, i resulta que aquelles noies a les que havíem preguntat, eren unes incondicionals de la vida universitària i d’Espanya en general i tot feia uns mesos que havien tornat d’allí, o d’aquí per vosaltres. Per tant, el concert va passar a segon terme, i vam estar parlant castellà i anglès, tot coneixent-nos i compartint experiències. Doncs a falta d’amics, van ser elles que ens vam demanar gairebé de genolls que quedéssim per anar de festa i a ballar. Realment és fàcil fer amics.

Realment estic fent molts amics. Demà tinc la primera classe de les mítiques “Houseparties”. Que millor que fer-n’hi una a casa teva per conèixer encara més gent. Ja us explicaré sobre això.

Us deixo un vídeo, el qual em va fer plorar i no precisament de pena, de com no sóc l’únic que crea més d’una confusió amb el tema accents.