Honeymoons

M’han explicat que la primera etapa de l’Erasmus en un lloc, s’anomena “lluna de mel”, on tot et resulta excitant, i que sempre vols fer coses noves. La que la segueix, és com una mena de xoc on només veus coses dolentes i trobes a faltar el teu país d’origen.

Bé, doncs dir que les he passades totes dues, no una rere l’altra, sinó plegades o fins i tot, potser vaig invertir l’ordre.

Perquè arribar i congelar-te, trobar-te un clima que et convida a quedar-te a casa i no moure’t, preus abusius, que el lloc on has de viure no et resulta ser tan genial com imaginaves, i fins i tot, no veure el teu lloc en la teva ciutat, van ser les meves primeres sensacions.

Afortunadament, vaig casar-me amb aquesta ciutat, el lloc on visc, amb les meves amistats i com no, amb el meu Erasmus, i tots plegats vam pujar a la limusina amb tot de llaunes al darrera, i ens vam disposar a gaudir de la lluna de mel.

I si, va ser una boda prematura, no m’imaginava haver-me casat a segues, sense gairebé conèixer, però algun cop s’ha de fer alguna cosa sense sentit a la vida. I la satisfacció de veure que no t’has equivocat i que tot millora i que res empitjora, és molt gratificant.

El lloc on m’acull, ja resulta ser gairebé perfecte, unes vistes que mai m’hauria pogut imaginar, unes expectatives molt grans en aquest i amb la gent que el comparteixo. El temps, bé, és una relació amor-odi, ja que resulta molt bonic llevar-te al mati i passar les cortines i veure-ho tot enfarinat, i com lentament va caient neu al carrer, però no ho resulta tant, sortir al carrer, que el vent gairebé et travessi, que no puguis caminar de la neu que hi ha, i que tota activitat exterior resulti impossible.

Els amics, per quins començo? pels que vaig conèixer ara ja fa gairebé un mes o els que tot just vaig conèixer ahir? Els que he anat a Polònia i hem compartit uns dies del tot inoblidables o amb els que ja estem fent plans per anar a altres llocs? Aquells amb els que vaig sortir de festa fa dues setmanes, o amb els que sortiré avui?

Aquests afortunadament no s’acaben, ja que vagis on vagis, sempre hi ha algú amb un somriure i amb ganes de conèixer-te. I donat al fet que ara tot just comença l’Erasmus de debò, aquests s’incrementaran exponencialment.

I dir, que marxar abans del que els altres ho han fet, ha tingut la seva recompensa. Perquè com he dit, ara és quan tothom ha arribat, i per tant, començo la meva segona lluna de mel. Bàsicament és igual que la primera, amb ganes de fer coses noves, degut al fet que la ciutat és molt gran i mai pares de descobrir coses noves, que la gent d’intercanvi que hi ha ara s’ha multiplicat per 10 a la que havia la setmana passada, i que tot just ara començo les classes de veritat.

I m’agrada perquè jugo amb avantatge. Jo ja tinc a les meves espatlles, nits de bogeria, la capacitat d’entendre i parlar danès, un viatge a Polònia, coneixement dels carrers, del funcionament de la ciutat i de la gent danesa en general. I per altra banda, torno a tenir l’entusiasme del primer dia que vaig arribar i conèixer gent nova i cada dia resulti ser una aventura, torna a ser la meva rutina.

M’agrada.