Cada nou destí, el porta a viure una nova vida, un altre ser. Cada nou lloc, noves ofertes de vida, de triar on anar, i de qui ser. Però això el desconcerta, no l’espanta, però el porta a pensar. Se li fa impossible imaginar-se a un lloc en tres anys, saber amb qui viurà, on viurà i a que dedicarà el seu temps.
Però, tot i això, fa plans. Plans que sonen a somnis. Plans que per a molts se’ls hi fa inimaginable de creure en ells. Però ell creu, perquè li agrada somiar i més quan troba algú amb qui compartir aquests.
Sobre qui és ara o a qui realment pertany, depèn del lloc i del moment en que es troba. I sovint li pregunten que fa amb la seva vida, i si realment es pot viure així. Ell només respon que viu, que coneix i descobreix. Creu que és ara el moment en que ho ha de fer i simplement ho fa.
I molts es sorprenen de com canvia de vida tan sovint, el poc que connecta l’una amb l’altra, de com dona tanta importància a un estil de vida que sap que durarà poc i sovint escolta que hauria d’intentar viure una vida i conservar allò que té, i no començar-ne tantes de noves.
No diria que viu insegur, però té por a estancar-se o de no acabar trobant al final sentit al que està fent. O potser busca una inspiració final o una persona que li canviï la vida o ves a saber que, però cada cop que deixa casa seva per descobrir un nou lloc, sap que no hi ha un objectiu emocional final, només es deixa portar.
Tot i això, té el passat sempre present, el bé que s’està a casa, i tot el que es té allí, una vida acomodada i més o menys ja dissenyada, amb una certa rutina, i on només canvien petits detalls. I la seva família, ells només el volen veure feliç, i han treballat i treballen sempre per aconseguir-ho. Volen que el seu fill tingui èxit i sigui feliç, però això, al final no depèn d’ells, sinó d’ell mateix, i és per això que surt a buscar-ho, perquè li han dit mil cops, que la sort un se la fa, no apareix per casualitat.
I sovint veu gent coneguda que tenen vides que no els acaben d’omplir del tot i se senten insegures amb aquestes, o d’altres, que simplement en viuen d’altres que no s’assemblen gens a les que havien imaginat en un passat. I suposo que és en veure això que sap que és el que no vol.
I al final, sap que hi haurà un moment en que tocarà aturar-se. Hi haurà un moment que haurà de pensar qui és, que està fent, com està vivint i que és el que realment li agrada.
No és una recerca fàcil, ja que quants de nosaltres podem respondre aquestes preguntes. Però si finalment ho aconsegueix, el següent repte serà encara més complicat i més rellevant. Serà el de respondre qui vol ser, com vol viure i on, amb qui vol compartir la seva vida, quin és el seu somni, i si està fent realment el correcte per aconseguir-lo.
Però tots aquest viatges, totes les maletes que ha anat acumulant a casa seva, tocarà obrir-les totes i tocarà d’aquestes, omplir-ne només una, la de una nova etapa, probablement la etapa adulta. Haurà de triar quins són els amics que vol en la seva vida, siguin d’on siguin, tocarà triar si la té, la persona amb qui probablement vol viure la seva vida i estimar, tocarà triar quin és el lloc on vol viure, i quin estil de vida vol portar entre d’altres coses.
I és gràcies al tenir tantes maletes amb infinitat de coses a dins, que podrà triar entre d’elles, en lloc de conformar-se només amb la que va començar ara ja fa uns anys.
I som joves, i a tots ens fa por triar aquestes coses, o si més no, no tenim clar si volem decidir ara el que serem i farem la resta de les nostres vides, però hi ha moments en que hem de reconèixer que ja no som aquells nens o adolescents, on els pares, professors i amistats decideixen o condicionen les nostres decisions. És moment per ser egoista, per mirar per un mateix, per començar una recerca que pot durar dies i molts mal de caps, per deixar a terra el gran sac que arrosseguem a tot arreu on a dins hi tenim la família, les amistats, la nostra llar o fins i tot la nostra ciutat estimada, i començar a caminar lleuger cap a trobar el que tu, solament tu, vols ser, perquè realment ets tu el protagonista de la teva vida, i seràs tu qui viuràs aquesta i ningú més ho farà per tu. I ens espanta perquè no tenim un boto de tornar a començar si em pres una decisió equivocada o la possibilitat de tornar enrere per arreglar-ho. Però aquesta és la màgia de la vida.
Tot i això, ara, potser no és moment de capficar-s’hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada